Els meniscos són estructures amb gran rellevància dins el funcionament de l’articulació del genoll, és per això que en cas de patologia és tan important un correcte diagnòstic i tractament. La individualitat de cada cas i persona, dictaminarà un tractament quirúrgic o conservador.
Què són i quina funció tenen?
Els meniscos són dues estructures formades de fibrocartílag en forma de mitja lluna situades dins l’articulació de cada genoll. Aquestes estructures estan disposades encarades entre sí i separen el fèmur (os de la cuixa) i la tíbia (os de la cama).
La seva funció és estabilitzar el genoll, protegir els cartílags i sobretot amortitzar els impactes que es generen quan caminem, correm i ens movem.
Els meniscos són estructures amb facilitat per lesionar-se, i per contrapartida, amb dificultats per reparar-se per si mateixos. Són poc vascularitzats (poca arribada de vasos sanguinis) i això dificulta regeneració per si sols.
Són vitals en el funcionament mecànic i la conservació del genoll, d’aquí la seva gran importància.
Com es produeix un trencament?
La lesió de menisc apareix quan hi ha un trencament del cos meniscal total o parcial i poden tenir diferents formes. Es pot trencar des d’una petita porció d’un dels seus extrems o banyes, fins a un trencament longitudinal total. La gravetat d’aquesta lesió dependrà de la zona de fractura, la magnitud, si hi ha hagut desplaçament del fragment danyat i simptomatologia del pacient.
Les fractures de menisc poden aparèixer de forma traumàtica, generant un trencament brusc per impacte, o torsió excessiva de l’articulació del genoll. També són habituals les lesions degeneratives, normalment per sobrecàrrega continua i excessiva sobre un mateix punt, que al cap dels anys, acaba danyant i esmicolant aquesta zona de l’estructura.
Un trencament normalment anirà acompanyat de dolor, inflamació per vessament de líquid, reducció de la mobilitat, o fins i tot, bloqueig articular, que no permeten el moviment lliure i complert del genoll. És possible fins i tot, en una lesió traumàtica, arribar a escoltar un «crec» dins l’articulació en el moment de la ruptura.
Diagnòstic i tractament
Per fer un correcte diagnòstic és necessari una exploració física adient i una bona història clínica (on el pacient explicarà les característiques de la seva lesió). Normalment anirà acompanyat d’una prova diagnostica tipus ressonància magnètica per comprovar l’abast i magnitud, així com per descartar altres lesions de lligaments o cartílag que la poden acompanyar.
Hi ha dues maneres d’afrontar una lesió com aquesta. L’elecció del tractament més adient es decidirà entre el mateix pacient i el metge especialista o terapeuta.
Quirúrgic o conservador?
Segons els símptomes que tingui el pacient (dolor, impotència funcional, hàbits de vida, esport, etc.) i la gravetat i localització de la fractura es decidirà si es vol, o no, passar per quiròfan.
El tractament conservador consistirà en fisioteràpia antiinflamatòria i antiàlgica acompanyada d’una potenciació muscular per estabilitzar l’articulació, recuperar la mobilitat i reduir el dolor i la inflamació.
Quan aquest tractament no resulta exitós o la lesió inhabilita la persona a portar una vida normal, s’ha de recórrer a la cirurgia artroscòpica de genoll. Habitualment per suturar o extreure la porció trencada, o fins i tot, realitzar un trasplantament de menisc.
Anys enrere el menisc es considerava una estructura sense gaire valor dins la funcionalitat del genoll, era molt habitual l’extirpació completa dels meniscos quan es realitzava una cirurgia. La conseqüència a llarg termini era l’aparició d’artrosis prematura. Actualment es valora com una estructura vital pel funcionament de l’articulació i sobretot per la conservació dels cartílags, per tant, en cas de cirurgia sempre es tendirà a conservar el màxim menisc possible
En cas de tenir la sospita d’haver patit una lesió de genoll sempre recomanarem la visita a un especialista per realitzar un diagnòstic diferencial i avaluació completa de l’articulació. I en cas d’aparèixer, fer un tractament personalitzat i adient a la realitat de cada persona. Consulteu sempre al vostre terapeuta de confiança.
